Diciembre de 1949. Lenin, el chorizo con el que Miquel Mascarell se reencontró en mayo de ese mismo año en la cárcel, le pide ayuda para salir de un lío: ha robado una cartera a un presunto turista inglés que ha sido asesinado por ella. Ahora le persiguen a él. ¿Qué contiene la cartera? Ni más ni menos que uno de los catálogos de cuadros robados por los nazis antes y durante la Segunda Guerra Mundial. El asesinado pertenecía a los Monument Men, la organización que tras la guerra se dedicaba a buscar y recuperar las obras de arte expoliadas por los nazis, y le seguía los pasos a uno de ellos, oculto en Barcelona y en posesión de un preciado botín por el que vale la pena matar.
Con la familia de Lenin instalada en su casa y alterando su paz, con el aliento del comisario Amador en su nuca y con el misterio de una enrevesada trama que bucea en las telarañas de la derrotada ciudad, llena de personajes ocultos y nuevos asesinatos que lo complican todo, Miquel volverá a enfrentarse sin más armas que su inquebrantable voluntad a los fantasmas del pasado, tratando, como siempre, de ser fiel a sus principos y de mantener su ética.
Después de Cuatro días de enero, Siete días de julio, Cinco días de octubre y Dos días de mayo, constantes en su recreación histórica, la quinta y sorprendente entrega de Miquel Mascarell no defraudará a sus seguidores.

El setè cas de l'inspector Mascarell, la sèrie de novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra. Miquel Mascarell té tres dies per resoldre un misteri que resta en peu des de fa dotze anys, i que està relacionat amb els bombardejos de 1938 a Barcelona.

Agost del 1950. En Miquel i la Patro es disposen a passar un dia de platja magnífic. Tanmateix, tot es torça quan la Patro desapareix sense més ni més i en Miquel rep una nota molt explícita: si no resol en tres dies un cas que va deixar inacabat l'any 1938, la Patro morirà. Des d'aquest instant, contra rellotge, en una Barcelona colpejada per la canícula estival, en Miquel haurà d'afrontar, un cop més, els fantasmes del passat.

El cas que no va tancar a causa d'una malaltia sobtada, i que va resoldre un altre inspector apressadament i va causar la mort d'un innocent, es remunta als cruels bombardejos del març del 1938 sobre la ciutat. Uns bombardejos que, després dels de Guernica, van ser els més sanguinaris i salvatges de la guerra. La bomba que va fer esclatar la cantonada de la Gran Via amb el carrer de Balmes és el detonant de la història. Allí va aparèixer el cadàver d'un soldat que no va morir per causa de l'explosió, sinó que va ser assassinat. Per qui? Per què?

A més a més en plena investigació descobrirà una cosa que li canviarà la vida. Una cosa que afecta la Patro. Una cosa que el farà suar tant o més que la calor.

Tres dies d'agost torna a mostrar-nos l'obscuritat de l'Espanya de la postguerra, i també ens fa reviure el dolor d'aquells bombardejos que el març del 1938 van arrasar la població civil i van marcar el camí de la derrota. Com ja és habitual, la recreació de l'època és tan rigorosa com ja ho va ser la de Quatre dies de gener, Set dies de juliol, Cinc dies d'octubre, Dos dies de maig, Sis dies de desembre i Nou dies d'abril.